estones

 _ guixava tota l'estona l'estora de l'entrada de casa, durant hores

no he vist ningú que li donés cap importància, passats ben bé deu dies

quina sort si no tinc esglais

he guardat dos pots més de pebre, a més del que encara hi ha amb un dit a dalt de la prestatgeria de l'armari de la cuina, a ma esquerra

abaix, també a l'esquerra del mateix armari, s'hi pot veure l'última carta que vaig escriure des d'una illa grega fa molts anys, on no hi he estat mai...

(no hi ha carta ni illa, penso ara, mentre veig a la iaia preparant-se llenties amb sobrassada, acaronant-nos la mateixa llum esmorteïda del sostre )